Personas reunidas alrededor de una mesa

El concejal de Xarxa Muro en el Ayuntamiento de Muro de Alcoy, Gabriel Tomás, defiende que los vecinos participen en las decisiones municipales antes de que se tomen, y no cuando ya solo queda protestar en la calle. Reproducimos íntegro su artículo de opinión.

Participació o manifestació?

Quan la ciutadania no té l’oportunitat d’intervindre a temps, acaba fent-se escoltar al carrer, quasi sempre quan les decisions ja són irreversibles.

Després d’anys dedicat a la vida municipal, he arribat a una conclusió que em resulta incòmoda: bona part dels problemes que arrosseguen els nostres pobles no es resolen perquè els veïns i les veïnes no són presents en el moment en què es decideixen. Tots en coneixem algun cas: un carrer que es reforma sense preguntar a qui hi viu, una taxa que puja d’un any per a l’altre, un servei que es contracta per a molts anys sense que ningú se n’assabente fins que arriba la factura. I no és per desinterés, sinó perquè la manera com s’ha organitzat la política local ha deixat el veïnat, de manera sistemàtica, fora de la sala.

Hem convertit la gestió pública en una competició permanent, en què cada partit defén els seus colors i cada votant es manté fidel al seu equip, siga quin siga el resultat. El sentiment de pertinença pesa més que les propostes, i una idea es valora en funció de qui la formula i no del que planteja. En eixe escenari, la ciutadania només té protagonisme un dia cada quatre anys; la resta de la legislatura queda relegada al paper d’espectadora.

Els programes electorals en són l’exemple més evident. Sovint es redacten a correcuita, unes setmanes abans de les eleccions, farcits de bones intencions i de verbs que no obliguen a res, com impulsar, millorar o apostar per, sense mesures concretes, sense calendari i sense pressupost. Quan arriba l’hora de governar, molts d’aquells compromisos es modifiquen o s’obliden, sempre amb una explicació a punt, mentre qui els va donar suport no disposa de cap mecanisme per a reclamar-ne el compliment.

És aleshores quan apareix la manifestació. Es tracta d’un dret fonamental i, de vegades, de l’única eina que queda a l’abast, però també és el símptoma d’un fracàs: el de no haver comptat amb la gent quan encara era possible influir en el resultat. Ningú hauria de veure’s obligat a eixir al carrer per a defendre allò que es podria haver debatut amb serenitat uns mesos abans.

Estic convençut que hi ha una altra manera d’exercir la responsabilitat pública, i que no té res d’utòpica. Comença per un programa elaborat conjuntament amb la població, treballat amb antelació i concretat en mesures que es puguen avaluar. Les prioritats les han de fixar les majories, independentment de la ideologia o de les simpaties de cadascú. I cal el compromís de complir allò que s’ha acordat i, davant de les decisions de pes que no figuraven al programa, d’obrir-les a la participació abans d’adoptar-les. Tot això requereix fòrums ciutadans oberts durant tota la legislatura, i no només en època de campanya. I exigix formació, perquè ningú pot implicar-se de debò en assumptes que no entén.

Empoderar la ciutadania no és un eslògan per a un cartell. Consistix a posar a l’abast de tothom la informació i les eines necessàries per a intervindre quan encara és el moment, perquè una societat ben informada no necessita alçar la veu per a ser escoltada: només li cal que li obrin la porta.

Ara bé, cap d’aquests mecanismes servirà de res si l’altra meitat del compromís no arriba. Les institucions poden obrir les portes, però són els veïns i les veïnes els qui han de decidir travessar-les: dedicar una estona a conéixer com es pren una decisió, a llegir què s’aprova i per què, a entendre d’on ix cada euro i on acaba. No es tracta de convertir-nos tots en especialistes, sinó d’adquirir els coneixements bàsics que permeten opinar amb fonament i exigir amb arguments. Un sistema democràtic només és tan sòlid com la implicació de la gent que el sustenta, i un municipi on la majoria se sent responsable del que hi passa és molt més difícil de governar d’esquena a ningú.

Participar és arribar a temps; manifestar-se, en la majoria dels casos, és arribar tard. Jo ja he triat. Treballaré perquè a Muro es puga participar en el moment oportú i ningú haja de defendre al carrer el que s’hauria pogut decidir junts. Dissabte 21 de novembre, a les 20:00, a la Casa de Ferro, donarem el primer pas. Hi tens una cadira.

Gabriel Tomás
Regidor de Xarxa Muro a l’Ajuntament de Muro d’Alcoi

Compartir:FacebookX

Por Redacción Alcoy El Comtat

Toda la actualidad comarcal de Alcoy - El Comtat en www.webnoticiaspn.com